Podríem dir que tenim la gran sort de viure en terres carregades d’històries i aventures. En aquest cas, l’Ermita de l’Abellera és un clar exemple de centenars d’anys d’història. Segurament, el seu nom deriva de la cavitat en la roca en la qual probablement era habitual trobar-hi ruscos d’abelles.
L’ermita la trobem tot just a uns 2 kilòmetres de la vila vermella de Prades, en un dels racons més bonics d’aquesta terra, al capdamunt d’una cinglera de 1.020m. El lloc no es va triar debades ja que en aquest mateix lloc hi van viure eremites i es creu que hi va viure el primer vicari apostòlic de les Índies Occidentals, Fra Bernat Boïl. Aquest va acompanyar en Cristòfol Colom en el seu segon viatge a Amèrica. A més a més, també es creu que és on es va retirar la reina Margarida de Prades, segona esposa de Martí l’Humà.
Segons la tradició, un pastor va trobar la imatge de la Mare de Déu de l’Abellera mentre anava a buscar mel. Ell, amb l’emoció d’ensenyar-ho als seus, se l’enduia, però quan la volia ensenyar ja no la tenia. La imatge retornava al lloc on havia estat descoberta.
El que sí que sabem del cert és que el primer edifici es va construir el 1570 i al cap de 8 anys, el 1578, s’hi va afegir el campanar. Posteriorment, s’hi van anar fent reformes fins a l’actual edifici, que consta d’una sola nau i al lateral hi ha unes vistes espectaculars.
Amb les guerres, molts dels objectes que hi havia van ser destrossats, com ara la imatge de la Mare de Déu, d’estil gòtic tardà que, mitjançant unes fotografies, es va poder reproduir l’any 1940 de forma molt fidel en alabastre als tallers de Sarral.
Actualment encara s’hi fan romiatges per a retre culte a una antiga divinitat agrícola local que s’ha conservat com a tradició.
En aquesta zona de pas de La Ruta dels Refugis, es podrà gaudir de l’espiritualitat que transmet el lloc. Per carregar-se d’energia ,només cal tancar els ulls i respirar fons, l’aventura ens espera!
Text: Àlida Guasch · Fotos: Marc Vallverdú