Indret de pas de La Ruta dels Refugis, la història de la Mussara es remunta a centenars d’anys enrere. Actualment és un poble deshabitat, però caminant per allà encara s’hi veuen les restes d’un estil de vida. Agregat a Vilaplana, es troba a la Serra de la Mussara i forma part de les Muntanyes de Prades, a la part nord de la comarca del Baix Camp.
Les vistes són imponents, amb tot el Camp de Tarragona als peus, et sents com un ocell sobrevolant camins històrics.
El primer document en que trobem una referència al poble és un escrit entre el Rei d’Aragó Alfons I i l’Arquebisbe de Tarragona, Don Guillem de Torroja, on s’esmenta el nom de “Zamuszarra” (Mussara).
Doncs bé, se suposa que tot comença amb els sarraïns, que en veure l’espai estratègic, es creu que s’hi van assentar tot depenent del valí de Siurana. Al llarg dels segles, el poble es va anar habitant i augmentant el nombre de masos, avui en dia, tots abandonats.
Mica en mica, les guerres carlines, la guerra civil i la difícil supervivència, va afavorir que la població anés variant fins a ser unes 12 persones l’any 1960. El clima, la situació geogràfica i l’ambient mediterrani tant àrid, van ser el colofó d’aquest despoblament. La manca d’aigua va frenar l’agricultura i la mateixa vida del poble.
La boira era protagonista i avui en dia encara es coneix una corranda que diu:
“Mare, si marit em dau
no me’l dau de la Mussara
que la boira sempre hi jau
i la terra no m’agrada”
La vida no era fàcil. Sense botigues, havien de baixar a Reus i a Vilaplana a comprar, tot i així, es té constància que en certes èpoques hi va haver fins a dues tavernes.
A 990 m sobre el nivell del mar i a tocar del cingle de les Airasses, si ens situem al mirador i en dies clars, es pot veure el Delta de l’Ebre i fins i tot les Illes Balears. Entre camins i senderons, és una zona molt coneguda per les seves nombroses rutes, tant a peu com en bicicleta. És un dels indrets més bonics del sud del Camp de Tarragona que no deixa ningú indiferent.
